L’acció de les anomenades bombes fragmentadores és basada en la metralla produïda en esmicolar-se la carcassa; hi ha un tipus especial, la bomba cluster , que en esclatar allibera més d’un centenar de petites bombes de tipus diferents, l’efecte combinat de les quals en multiplica l’eficàcia destructora. L’efecte de les anomenades bombes demolidores és conseqüència de l’ona de xoc produïda per l’explosió de la càrrega (el 60% aproximadament del pes total). Un nou tipus de bomba demolidora és la bomba de depressió (en anglès Fuel Air Explosion ), artefacte que escampa prop del sòl un núvol d’aerosol que, en explotar, provoca un fortíssim increment local de la pressió i de retruc una gran depressió al seu voltant. Les dites bombes perforants van proveïdes de casquets perforadors de blindatges. A vegades les bombes explosives tenen espoletes que permeten de prefixar el moment de l’explosió: són les anomenades bombes de retard. Varietats modernes d’aquestes són les bombes que porten un paracaigudes de frenada i un propulsor que s’engega quan la bomba ateny un angle determinat amb el sòl, cosa que permet de llançar-les en vol rasant i així aconseguir més precisió i evitar els efectes de l’explosió sobre l’avió, i les bombes que escampen un seguit de petites mines d’explosió retardada; les unes, hom les fa servir per a inutilitzar les pistes d’aterratge i les altres per a retardar-ne la reparació.
f
Militar