De la família dels Sedirac d’Agen, monjo d’Auch i de Cluny. Anà a la península Ibèrica amb Constança de Castella. Deposat l’abat Robert, que afavoria l’antic ritu visigòtic, fou fet abat de Sahagún (1080-85). Des d’aleshores els cluniacencs s’esforçaren a implantar als regnes occidentals de la Península el ritu romà. Fou fet arquebisbe de Toledo en ésser conquerida la ciutat (1085). El 1088 rebé el títol de primat d’Hispània, no reconegut pels catalans. Home polític, conquerí Alcalá de Henares. Combaté el casament d’Urraca, hereva de Castella-Lleó, amb Alfons el Bataller. La seva obra d’organització eclesiàstica fou important, tot i que Toledo se li revoltà. Sembla que féu destruir tots els còdexs litúrgics i canònics visigòtics de la catedral, però no ho pogué fer amb els de les parròquies mossàrabs. Enviat a Catalunya com a legat d’Urbà II, reuní sínodes a Girona (1097) i a Vic (1098) amb intenció de restaurar la metròpolis de Tarragona i de sotmetre-la a Toledo, però topà amb l’oposició dels bisbes catalans.