i toxina botulínica | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

toxina botulínica

substantiu femeníf
patologia pat
Nom d’un complex d’exotoxines de natura proteica produïdes pel bacteri Clostridium botulinum, que provoquen el botulisme.

Hom en coneix sis tipus diferents: A, B, C, D, E i F; els tipus C i D gairebé només afecten els animals, i el tipus F és molt escàs. És el verí més potent que es coneix (0,12 μg són mortals per a l’home). La seva acció fonamental consisteix a blocar la transmissió nerviosa en les fibres nervioses colinèrgiques, fet que determina la consegüent paràlisi muscular. La toxina és termolàbil, de manera que es destrueix bullint-la durant 10 minuts o bé a 80°C durant 30 minuts. El 1944 la toxina botulínica fou incorporada pels serveis quimicobiològics dels aliats al conjunt dels productes emprats en la guerra biològica; tot i ésser molt activa (índex de mortalitat entre el 60 i el 70%), es descompon en l’aire al cap de 12 hores d’haver estat dispersada, la qual cosa permet a l’exèrcit que l’ha emprada d’envair el terreny atacat al cap de 24 hores. La utilització, sovint sense un control mèdic adequat, de la toxina botulínica per a eliminar arrugues de la pell en tractaments d’estètica ha provocat diversos casos d’intoxicació. Aquest fet dugué el ministeri de sanitat a prohibir-ne l’ús en medicina estètica, i se'n restringí la utilització a l’àmbit hospitalari en el tractament de patologies musculars greus. En canvi, als EUA el seu ús en medicina estètica és totalment permès.

Llegir més...