i Francesc de Paula Burguera i Escrivà | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Francesc de Paula Burguera i Escrivà

Història    Literatura    Política
ciències polítiques polít, literatura lit i història hist
Periodista, polític i escriptor.
Sueca, Ribera Baixa, 1928 — Sueca, Ribera Baixa, 16 d'octubre de 2015

Estudià filosofia i lletres i ciències econòmiques a Madrid. Els anys quaranta freqüentà els cercles literaris de l'Editorial Torre, que amb Xavier Casp i Miquel Adlert al capdavant es proposaren renovar el panorama literari en valencià, i conegué Joan Fuster, que l'influí decisivament. Publicà el recull poètic Ara sóc ací (1949) i l’obra dramàtica L’home de l’aigua (1958), i el 1952 estrenà a València Tornar a voler, escrita en col·laboració amb Rafael Duyos. A l'inici dels anys seixanta presidí el sindicat arrosser. El 1966 s'inicià en el periodisme polític, primer al diari Madrid posteriorment a Las Provincias i més endavant col·laborà en un gran nombre de publicacions (Levante, Avui, El País, El Temps, etc.). A la fi del franquisme, amb Joaquim Muñoz Peirats, cofundà el Partit Demòcrata Liberal del País Valencià (PDLPV), del qual fou secretari general. Diputat al Congrés constituent (1977-79) dins la coalició UCD, quan aquesta es convertí en partit l'abandonà i s’incorporà al grup mixt.

El 1980 fundà el Partit Nacionalista del País Valencià (PNPV), del qual fou secretari general, però la derrota electoral del 1982 el portà a retirar-se de la política activa. Del 1984 al 1999 fou cap de premsa de CiU al Congrés i al Senat, i en 2005-08 presidí la plataforma cívica Valencians pel Canvi. El 1990 guanyà el premi Joan Fuster d'assaig per És més senzill encara: digueu-li Espanya, i la seva nombrosa producció com a columnista polític ha estat publicada als reculls De cara al país (1974), Francesc de P. Burguera: l’obsessió pel país (1998), Del poble, del país. Escrits compromesos 1945-1998 (1998) i Des de la trinxera periodística. Articles 2003-2009 (2010).

Entre altres guardons, rebé la Medalla d'Or de la Ciutat de Sueca (1998), la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1998), el premi Llibertat d'Expressió de la Unió de Periodistes (2006) i el premi Vicent Ventura de les universitats de València i Jaume I de Castelló (2008), a més de ser membre de l'Orde del Mèrit Constitucional., del qual fou secretari general fins el 1982. 

Data de revisió: 
2015-10-19
Llegir més...