burgundi
| burgúndia

f
m
Història

Individu pertanyent a un poble germànic que, establert de primer a la regió bàltica, ocupà més tard la part mitjana del Vístula. Al s III els burgundis anaren cap a Occident, i vers el 260 foren rebutjats per Probe.

Ocuparen aleshores el territori comprès entre l’actual Rhön i la Suàbia central, on romangueren fins el 363, que emigraren cap a la Germània. El 411 combateren a favor de Joví, però signaren un tractat (foedus) amb Roma i obtingueren la part de la Gàl·lia més propera al Rin. Trenta anys després els huns els feren emigrar, i s’establiren el 443 al sud del Jura. Lluitaren amb els romans contra Àtila i els sueus d’Hispània (456). En tornar, ocuparen els territoris propers a Lió, on fundaren el regne de Borgonya.