L’interès pels esdeveniments internacionals el portà a fundar (1859) l'Annual Register, crònica anual dels fets contemporanis. Pertangué al partit whig fins el 1791, fou diputat a la cambra dels Comuns i el 1783 formà part del gabinet Portland. En la seva primera obra, Vindication of Natural Society (1756), ja expressà el seu esperit oposat al racionalisme i a l’elaboració teòrica, bo i decantant-se cap al practicisme. Creu que la virtut de les institucions polítiques rau en llurs arrels en la continuïtat històrica, en la tradició i en els costums, i que l’estat és com un organisme. Al contrari, rebutja tot estat que parteixi d’una revolució que prescindeixi del passat. Així, mentre defensava la revolució anglesa del 1688, s’oposà violentament als postulats liberals de la Revolució Francesa en Reflections on the Revolution in France (1790). Afirmà que la llibertat ha d’ésser “viril, moral i ordenada”, de forma que no atempti contra els principis de l’ordre establert. Propugnà també el dret d’un estat d’immiscir-se en els afers d’un altre, si en aquest es produïa una situació d’anarquia. Defensà els interessos dels colons de l’Amèrica del Nord contra la temptativa centralitzadora de Jordi III.