El seu fundador, Karl Menger, inicià, amb Jevons i Walras, la revolució marginalista. Els seus principals deixebles foren Eugen von Böhm-Bawerk i Friedrich von Wieser. Aquestes figures constituïren la vella escola austríaca junt amb Sax, Zuckerkandl, Philippovich (introductor del marginalisme a Alemanya), Meyer, Mataja i Schüller. Als seminaris de Viena es formaren, entre d’altres, els pares de la nova escola austríaca: Ludwig von Mises, Friedrich August von Hayek, Weis i Somary. Abans de la dispersió de l’escola per la irrupció del nazisme, la darrera generació presentà tres corrents: Mayer, Schönfeld, Rosenstein-Rodan i Morgenstern interpretaren en sentit psicològic la teoria subjectiva del valor; Ludwig von Mises i Strigl insistiren en la lògica de l’elecció; Kaufmann i Haberler realitzaren la crítica metodològica dels principals pressupòsits de l’escola. Els economistes de l’escola austríaca es caracteritzen per emprar un mètode antihistoricista i antifuncionalista, influït pel positivisme del cercle de Viena i l’aristotelisme del Schottengymnasium. Consideraren que l’objecte de l’economia no és pas d’investigar les magnituds, sinó l’essència del valor, de la renda, del benefici, etc; que no es tracta pas de descobrir lleis empíriques, sinó lleis “exactes” que descriguin les configuracions immutables de la vida econòmica; i que a partir de la natura física i humana hom pot determinar el món econòmic. La causalitat i la tecnologia de l’acció econòmica persegueixen el mateix fi: la satisfacció dels desigs del consumidor. L’escola austríaca elaborà una tecnologia subjectiva del valor, però, a diferència dels britànics i de l’escola de Lausana, situà la utilitat marginal en una posició central dins el sistema. La cadena de les accions econòmiques és iniciada amb la decisió racional del consumidor. El valor d’ús no és pas la utilitat, sinó que depèn de la utilitat marginal i de l’escala de preferències del consumidor. La teoria de la productivitat, aleshores, no pressuposa pas el preu del producte; la productivitat marginal és la productivitat marginal física multiplicada per la utilitat marginal del consumidor. Atès que les empreses no tenen experiència directa de la satisfacció dels consumidors, es tracta de demostrar que el mecanisme de preus del mercat lliure permetrà de trobar les funcions d’utilitat dels productors partint de les funcions d’utilitat dels consumidors (teoria de la imputació). El capital esdevé un conjunt de béns complementaris, del rang més allunyat del producte final, i és el temps (allargament del procés, preferència temporal), no pas la productivitat del capital, allò que exigeix la seva retribució (interès). Els primers economistes de Viena es trobaren entre el ràpid desenvolupament de la indústria austríaca posterior al 1850 i la burocràcia paternalista partidària de la pau i de la seguretat esquematitzades per Metternich; criticaren el laissez faire, laissez passer i elaboraren un model on el progrés i l’estabilitat van plegats. La generació de Mises i Hayek, per contra, topà amb un món molt més inestable i amb unes bases filosòfiques no ontològiques. Per a ells el problema fou la teoria del cicle i la defensa del laissez faire, laissez passer.
f
Economia