capella

f
Arquitectura

Part d’una església amb altar i advocació particular.

Dins l’estil romànic es generalitzà la construcció de capelles a la capçalera de les esglésies ( capelles absidals ). Als s. XIII i XIV, en les esglésies gòtiques, fou introduïda la col·locació de capelles als flancs dels temples ( capelles laterals ), sovint al servei de les confraries gremials. Aquesta innovació cresqué en importància als segles següents i la decoració evolucionà seguint els diversos estils. Es destaquen les planejades pels arquitectes barrocs (Bermini, Borrimini, etc), les quals són d’una gran riquesa decorativa.