La seva funció principal és la de permetre als cònjuges el pacte del règim econòmic familiar que més s’adapti a les seves necessitats i conveniències. També poden servir per a regular la successió mortis causa, pactant en ells la institució d’hereu, crear una comunitat familiar que obligui els seus membres a unir esforços i aportar els seus ingressos per a subvenir les necessitats familiars i establir beneficis viduals al cònjuge sobrevivent. Els capítols matrimonials són una de les institucions més característiques del dret civil català, bé que també són admesos en el dret espanyol i en el d’altres països (a França, Bèlgica i Suïssa amb el nom de contrat de mariage). A Catalunya hom pot atorgar-los abans o després del matrimoni i cal pactar-los en escriptura pública autoritzada per un notari. Presenten moltes variants, però és fonamental en gairebé totes l’existència de l’heretament que els pares fan a favor dels fills que es casen, per tal d’assegurar la perpetuïtat de la família i defensar la propietat dels patrimonis (heretament); hi figuren també molts altres pactes, tals com reserva de quantitats o de propietats per a dotar els altres fills (cabalers o fadristerns), reserva del dret a vendre i empenyorar per part dels pares donants, constitució de dot per a la futura esposa (restitució assegurada amb hipoteca) o per al futur pubill (aixovar), pactes referents a l’escreix, espoli o augment de dot, pacte d’usdefruit indefinit del consort que sobrevisqui sobre el patrimoni del premort, mentre aquell no es torni a casar, i d’altres. La importància del crèdit econòmic familiar, la transcendència que tenen els capítols per als atorgadors i llurs descendents, i la necessitat de complir les clàusules pactades sense que es produeixin canvis que puguin alterar l’equilibri de les prestacions conduïren al principi de la rigorosa irrevocabilitat dels capítols matrimonials al Principat de Catalunya (constitució A foragitar fraus), bé que l’actual compilació del dret català admet la possibilitat de modificar-los o deixar-los sense efecte, especialment quan hi vénen bé tots els qui els han atorgats o llurs hereus. La decadència a Catalunya dels capítols matrimonials, tant a les ciutats com al camp, és cada dia més notòria. Hi ha influït la mecanització del camp, l’abandó de moltes cases pairals, i de pobles sencers, i la pressió fiscal (que pretén de veure un concepte tributari en cada pacte dels capítols). Persisteixen en algunes comarques interiors agrícoles, com a la Segarra (Cervera és la ciutat de Catalunya on se'n convenen més), al Pallars, a l’Alt Urgell, a Osona, al Bages, al Berguedà, al Solsonès, a la Garrotxa i a Terra Alta. En comarques d’antiga tradició capitular (el Penedès, el Priorat, Anoia, l’Urgell, les Garrigues i la Conca de Barberà), per contra, gairebé han desaparegut. A la marina, des de Portbou a Sant Carles de la Ràpita, no se'n fa cap. Els capítols matrimonials —com a instrument que ha evitat la divisió dels patrimonis— han acomplert una funció històrica i social molt important i han creat una institució típica catalana, la casa pairal. Regulats en el nou codi de família del 1998, passen a ser constituïts en previsió d’una ruptura matrimonial i no per raó d’un matrimoni, com es considerava en l’anterior regulació. Pel que fa a la revocació, les donacions atorgades en capítols matrimonials poden ser revocables per incompliment de les càrregues en el termini d’un any, a partir d’aquell incompliment. En canvi, poden ser reduïdes només quan siguin inoficioses per raó de llegítimes i en cas de supervivència de fills, i ja no en cas d’ingratitud del donatari ni per pobresa del donant.
m
pl
Dret català