carbó de coc

m
Geologia
Química
Tecnologia

Residu de la destil·lació seca dels carbons bituminosos, o d’altres combustibles, com el petroli, en el procés anomenat coquització .

És un material coherent, d’estructura cel·lular, de color fosc que va del negre pur al gris argentós, i de mides, porositat i duresa variables. La seva densitat real oscil·la entre 1,85 i 1,90, però la seva porositat fa que tingui una densitat aparent inferior a la del carbó de pedra. El poder calorífic pot arribar fins a 35 600 kJ/kg. La composició varia segons el material de partida i sobretot segons la temperatura de destil·lació. És emprat principalment com a combustible d’alt forn, com a reductor en altres processos metal·lúrgics i com a combustible domèstic. El coc metal·lúrgic ha de posseir un alt contingut de carboni, i, si és destinat a alts forns, ha de tenir, a més, resistència a la compressió per tal de suportar la càrrega, propietats que són obtingudes en la coquització, a alta temperatura (més de 900°C). Els cocs obtinguts a baixa temperatura, com el que prové de la fabricació del gas d’enllumenat (amb volàtils de l’ordre del 16%), són emprats solament com a combustibles domèstics.