i literatura canadenca | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

literatura canadenca

literatura anglocanadenca
substantiu femeníf
Literatura
literatura anglocanadenca
literatura lit
Literatura en llengua anglesa desenvolupada al Canadà.

El primer gènere que adquirí unes característiques pròpies fou la novel·la històrica, iniciada per John Richardson (1796-1852) i seguida per William Kirby (1817-1906). El gènere humorístic, de gran tradició posterior, començà amb les obres de Thomas Chandler Haliburton (1796-1865) i de Sara Jeannette Duncan (1862-1922). La poesia romàntica, intimista en Isabella Valancy Crawford (1850-1886), s’inspirà més generalment en la vida salvatge del país, seguint en gran part els corrents de l’època victoriana anglesa. S'hi destacaren Charles G.D. Roberts (1865-1943), Archibald Lampman (1861-99) i Bliss Carman (1861-1929). Aquesta poesia derivà cap a un dels gèneres menors més conreats al país: el de les històries de les bèsties. Al tombant del segle s’afegí a aquesta temàtica la influència del simbolisme amb les obres de Wilfred Campbell (1861-1918), Marjorie Pickthall (1883-1922) i William H. Drummond (1861-99). Els escriptors Mazo de la Roche (1885-1961), Laura Salverson (1890), Frederik Philip Grover (1871?-1948), etc, inspirats en temes rurals, iniciaren la tendència cap al realisme senzill i directe, característic de la novel·la canadenca. El regionalisme i els problemes creats per la diversitat cultural, estudiats particularment des de la vida urbana, constituïren els temes dels escriptors de postguerra, especialment d’Hugh MacLennan (1907) i de Morley Callaghan (1903). L’humorisme en l’assaig fou conreat magistralment per Stephen Leacock (1869-1944). La poesia narrativa d’Edwin John Pratt (1883-1964) produí un moviment que trencava definitivament amb el Romanticisme victorià. Es destacaren Dorothy Livesay (1909), Abraham M. Klein (1909), etc. Darrerament, amb Jay Macpherson (1931), la poesia tendí al misticisme. La novel·la es caracteritzà per l’expressió de la problemàtica de les minories marginades, com els jueus i els esquimals, especialment en les obres de Farley Mowatt (1921) i de Mordecai Richler (1931). Malgrat la força d’atracció del veí nord-americà que es fa palesa en l’obra d’alguns escriptors, com la novel·lista Joyce Carol Oates (1938), la literatura canadenca d’expressió anglesa és caracteritzà per una llibertat personal més gran més propera a la natura que no pas a la civilització i, d’acord amb aquesta orientació, hom hi trobà sovint històries de vides que lluiten per la supervivència. Aquesta temàtica adquirí més originalitat en les novel·les d’escriptores com Margaret Laurence (1926) i la narradora i poetessa Margaret Atwood (1939) (The Circle Game, 1981, The Handmaind’s Tale, 1985, i Cat's Eye, 1989), en les quals la dona troba en l’escriptura un refugi davant l’hostilitat de la ciutat o de l’home. L’esmentada Atwood, Alice Munro (1931), Isabel Huggen i d’altres conrearen també el recull de contes entrelligats. Altres escriptors de relleu foren els novel·listes Adrienne Clarkson (1939), John Ralston Saul (1947) amb The Next Best Thing (1986), Jeannette Armstrong (1948) amb Slash (1985), Janice Kulyk Keefer (1952) amb Constellations (1988) i Aritha Van Herk (1954). En poesia destacaren els poemcs amorosos, entre elegíacs i irònics, d’Irving Layton (1912) recollits en A Wild Peculiar Joy (1945-82), així com les cançons ben conegudes de Leonard Cohen. A la dècada dels noranta desaparegueren figures importants com Réshard Gool, Bronwen Wallace (1995) i Morley Callaghan (1990). Continuaren la seva obra dues de les escriptores més destacades: Alice Munro (Friend of my Youth, 1990, contes) i Margaret Atwood (Good Bones, 1992, contes; Alas Grace, 1996, novel·la, i Morning in the Burned House, 1995, poemes), i Carol Shields s’afermà com un dels valors més interessants del moment (The Orange Fish, 1989, relats; Coming to Canada, 1992, poesia, i The Stone Diaries, novel·la, premi Pulitzer 1995). Un dels nous talents fou Joan Crate, poetessa i novel·lista (Pale as Real Ladies, poesia; Brathing Water, 1989, novel·la) i també cal destacar la novel·la The English Patient, de Michael Ondaatje (premi Booker 1992), l’adaptació cinematogràfica de la qual, a càrrec d’Anthony Minghella, fou la gran triomfadora dels Oscar 1996. Altres novel·listes interessants d’aquest període foren Douglas Cooper (Amnesia, 1992), Claudia Morrison (From the Foot of the Mountain, 1990) i Thomas Wharton (Icefields, 1995) i, en narrativa breu, també cal esmentar Steven Heighton (Flight Paths of the Emperor, 1992), les sàtires polítiques de Wilfred Watson (The Baie Comeau Angel and Other Stories, 1993) i l’aparició de Lisa Moore (Degrees of Nakedness, 1995). Pel que fa a la poesia, destacaren Jeff Derksen (Down Time, 1990), Dionne Brand (No Language is Neutral, 1990), Gary Gedde (Girl by the Water, 1994), John Pass (Radical Innocence, 1994) i Brian Henderson (Year Zero, 1995), entre d’altres. En teatre, aparegueren obres com Wild Abandon (1990), de Daniel MacIvor; Whale Riding Weather (1994), de Bryden MacDonald, etc, i en el camp de l’assaig i els estudis literaris es poden esmentar Margaret Atwood: Conversations (1990), d’E.G. Ingersoll; Inside the Poem (1992), de W.H. New, i, sobre el cànon, Canadian Literary Power (1994), de Frank Davey. Entre els autors desapareguts a finals del s. XX, destaquen l’escriptor d’origen irlandès Brian Moore (The Magician's Wife, 1997) i Matt Cohen (Elizabeth and After, 1999), tots dos morts el 1999. La novel·lista Margaret Atwood guanyà l’important premi Booker amb The Blind Assassin (2000). Altres novel·listes d’èxit d’aquests anys foren Alice Munro (The Love of a Good Woman, 1998), Carol Shields (Larry's Party, 1997), Carole Corbeil (In the Wings, 1997), Carol Windley (Breathing under Water, 1998), Robyn Sarah, que també escriu poesia (Promise of Shelter, 1997), David Manicom (Ice in Dark Water, 1997), Barbara Gowdy (The White Bone, 1998), Jane Urquhart (The Underpainter, 1997), Marylin Bowering (Visible Worlds, 1997), Russell Smith (Noise, 1998), Douglas Coupland (Girlfriend in a Coma, 1998), Douglas Cooper (Delirium, 1998) i Jack Hodgins (Broken Ground, 1998). Entre els més joves cal mencionar Shree Ghatage, nascuda a Bombay, Índia, amb Awake when all the World is Asleep, 1997. Pel que fa a la poesia, destacaren, entre d’altres, Dionne Brand (Land to Light on, 1997), Douglas Lochhead, Michael Ondaatje (Handwriting: Poems, 1998), Linda Roger (Heaven Cake, 1997), George Bowering (Blonds on Bikes, 1997), Stephanie Bolster (White Stone, 1998), Anne Szumigalski (On Glassy Wings, 1997), John Barton (Sweet Ellipsis, 1998), Carmine Starmino (The New World, 1997) i, entre els més joves, Michael Crummey (Hard Light, 1998) i Brian Brett (The Colour of Bones in a Stream, 1998). En teatre, cal esmentar Brad Fraser (Martin Yesterday, 1998), Djanet Sears (Harlem Duet, 1998) i David Young. Connecting Flights (1998) és una conversa amb el gran dramaturg Robert Lepage, que es caracteritza pels seus originals mètodes creatius, basats sovint en la improvisació. En assaig i crítica aparegueren texts de David Solway (Random Walks, 1997), Tom Henighan (Ideas of North, 1997) i Denis Sampson (Brian Moore, 1998). Un text important per a la crítica literària fou New Contexts of Canadian Criticism (1997), editat per Ajay Heble. La mort de Saul Bellow (2005) deixà la literatura anglocanadenca òrfena del seu principal referent, però també cal esmentar la desaparició de Mordecai Richler, l’any 2001; de Timothy Findley, el 2002, i de Carol Shields, el 2003. Han destacat dins la narrativa Yann Martel (Life of Pi, 2002, premi Man Booker a Anglaterra), Alice Munro (Runaway, 2004, premi Giller i premi Reino de Redonda 2005), Margaret Atwood (Oryx and Crake, 2003), Douglas Coupland (Hey Nostradamus!, 2003; Eleanor Rigby, 2004), Gil Courtemanche (A Sunday at the Pool in Kigali, 2003), Giles Blunt (Black Fly Season, 2005), Gloria Sawai (A Song for Nettie Johnson, 2002, premi Governor General), M.G.Vassanji (The In-Between Life of Vikram Lall, 2003, premi Giller), Rohinton Mistry (Family Matters, 2002), Jeffrey Moore (The Memory Artists, 2004), Charles de Lint (The Blue Girl, 2004), William Gibson (Pattern Recognition, 2002), Thomas Wharton (Salamander, 2001), Michel Basilières (Black Bird, 2002), Douglas Glover (Elle, 2003, premi Governor General), Mary Lawson (Crow Lake, 2001), Jane Urquhart (The Stone Carvers, 2001), Austin Clarke (The Polished Hoe, 2002, premi Giller), Miriam Toews (A Complicated Kindness, 2004, premi Governor General) i Richard B.Wright (Clara Callan, 2001, premi Giller i premi Governor General). Dins la poesia destaquen George Elliott Clarke (Execution Poems, 2001, premi Governor General), Jay Ruzesky (Blue Himalayan Poppies, 2001), Roy Miki (Surrender, 2002), Phil Hall (Trouble Sleeping, 2001) i Tim Lilburn (Kill-Site, 2003). Quant als dramaturgs, cal assenyalar George Boyd, David French, Ann-Marie MacDonald, Michael Lewis MacLennan i Michael Redhill.

Col·laboració: 
JCV
Llegir més...