canya

Arundo donax (nc.)

f

Botànica

canyes

© Xevi Varela

Planta perenne, de la família de les gramínies, de rizoma gruixut i sinuós, ramificat, d’on parteixen tiges robustes, fistuloses i ramificades, de 2 a 5 m d’alçada, amb fulles amplament linears i flors en gran panícula (plomall).

Originària d’Asia central, s’ha estès àmpliament per la regió mediterrània, on viu conreada i subspontània a les vores de rius, torrents, en marges, etc. És emprada sovint per a defensar el sòl contra l’erosió. Els plomalls que produeix al començament de la tardor són estèrils a les terres mediterrànies. Per això la planta es multiplica dispersant-ne trossos de rizoma. La tija, pelada, és emprada extensament en agricultura per a enasprar plantes enfiladisses, fer cobertes, etc, i, feta tires (flexibles), en la confecció de cistells, la construcció d’encanyissats i de sostremorts, etc.