i canya de sucre | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

canya de sucre

Nom científic deSaccharum officinarum, canya dolça, canyamel
substantiu femeníf
Agronomia    Botànica
Nom científic deSaccharum officinarum, canya dolça, canyamel
botànica bot i agricultura agr
Planta perenne, de la família de les gramínies, de rizoma gruixut, d’on parteixen diverses tiges de 2 a 6 m d’alçada i de 2 a 8 cm de diàmetre, plenes d’un teixit sucós i dolç, de fulles més estretes i llargues que les de la canya comuna i disposades més densament, i amb panícula terminal de flors vermelloses, molt ornamental.

Hom la coneix solament en forma conreada; hom la conrea per a l’obtenció de sucre, del qual és la font principal, i és probablement originària de l’Índia, on era conreada fa més de 3 000 anys. D’allà s’estengué a Egipte (~641) i a la península Ibèrica (~755), i després a les zones tropicals i subtropicals de tot el món. Antigament havia estat conreada a les comarques litorals dels Països Catalans; encara n'hi ha camps a la part més càlida d’Andalusia. Necessita climes càlids i humits. Prefereix els sòls plans d’al·luvió pròxims a la mar i els terrenys profunds i humits, especialment els llimosos, rics en humus i en calci. La multiplicació pot fer-se per llavor i per estaques; aquest darrer és el cas més corrent. Hom en fa la plantació de juliol a setembre, segons els climes. L’adobament a base de potassa és un element essencial en el seu conreu. La maduració s’obté uns tres mesos després de la florida i al cap de deu a quinze mesos de la plantació; les tiges esdevenen de color daurat o violeta i el suc es torna enganxós. Hom fa la collita tallant les canyes arran de terra, abans d’enviar-les al molí espremedor. Les canyes contenen un 80% de suc, amb un 20% de sucre, per terme mitjà. Les soques rebroten en la següent vegetació i romanen en el terreny durant quatre o cinc anys, passats els quals cal procedir a l’arrencament. N'hi ha moltes varietats. Hom sol reunir-les en tres grups, segons el color de les fulles i les tiges: canyes verdes, blanques o grogues; canyes llistades, i canyes vermelles.

Col·laboració: 
XLlP / EVJ
Llegir més...