i carbonat | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

carbonat

substantiu masculím
Química
química quím
Qualsevol sal o èster format per substitució dels dos hidrògens de l’àcid carbònic.

Els carbonats metàl·lics són molt abundants en l’estat natural (cerussita, malaquita, atzurita, smithsonita, witherita, estroncianita, calcita, aragonita, dolomita, etc). La majoria de metalls formen carbonats, llevat de l’alumini i el crom; els metalls alcalins formen, a més, carbonats àcids o hidrogenocarbonats, mentre que el bismut, el coure i el magnesi, solament carbonats bàsics. Per raó de la feble ionització de l’àcid carbònic, els carbonats solubles sofreixen una hidròlisi considerable en medi aquós i són bàsics. La majoria dels carbonats poden ésser obtinguts per precipitació d’una solució d’una sal del metall amb un carbonat alcalí. Tots els carbonats, llevat dels alcalins i del de tal·li, són molt poc solubles; una gran majoria es descomponen per l’acció de la calor a diòxid de carboni i a un residu d’òxid del metall o de metall lliure si l’òxid no és estable a temperatura alta. Només els carbonats alcalins resisteixen l’acció de la calor. Són descomposts pels àcids minerals a la corresponent sal amb alliberament de diòxid de carboni. Bé que molts carbonats són insolubles en aigua, es dissolen en aigua carbònica i esdevenen hidrogenocarbonats, els quals són responsables de la duresa temporal de les aigües. Els carbonats són d’una importància industrial considerable, especialment en les indústries ceràmiques i metal·lúrgiques, com els carbonats de calci, de sodi i de magnesi. A més dels carbonats orgànics que són èsters de l’àcid carbònic, hi ha els que ho són de l’àcid que hom anomena ortocarbònic [C(OH) 4 ]. Presenten tots les reaccions generals dels èsters.

Col·laboració: 
SAS
Llegir més...