i tetraclorur de carboni | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

tetraclorur de carboni

tetraclorometà, CCl4
substantiu masculí m química orgànica quím org i farmàcia, indústria farmacèutica farm
Líquid d’olor semblant a la del cloroform, amb punt d’ebullició 76,7°C, punt de fusió 22,9°C, i pes específic 1,6 g/ml.

Hom l’obté industrialment per l’acció del clor o del clorur de sofre sobre el sulfur de carboni, en presència d’un catalitzador (clorur d’antimoni o clorur d’alumini): 2Cl2 + CS2 →CCl4 + 2S; 2S2Cl2 + CS2 →CCl4 + 6S. És insoluble en aigua, bon solvent de les matèries grasses; és emprat com a solvent i com a producte extintor. Es combina amb el triòxid de sofre amb formació de fosgen i de clorur de pirosulfonil: 2SO3 + CCL4 →COCl2 + S2O5Cl2; dóna una reacció semblant amb els òleums i fins i tot amb l’àcid sulfúric concentrat ordinari, en presència de sílice porosa: 2H2SO4 + 3CCl4 →3COCl2 + S2O5Cl62sub; + 4HCl. En medicina, és emprat com a antihelmíntic.

Llegir més...