carta de ’’logu’

’carta de lloc’
f
Història

A l’edat mitjana, codi vigent a cadascun dels jutjats sards.

A l’època de dominació de Pisa, la Carta de logu de Càller regia exclusivament per als sards ( Breve Regne Callari ). Durant la dominació catalana, el jutge d’Arborea Marià IV promulgà (s XIV) una carta de logu per al seu jutjat per tal d’assegurar la pau interna dels seus súbdits. La seva filla Elionor, jutgessa també d’Arborea, promulgà (1392) la Carta de logu d’Arborea, la més famosa i l’única conservada, vàlida per al jutjat d’Arborea i estesa després a tota l’illa. Escrita en llengua sarda i de forma clara i concisa, regula matèries civils i penals amb un gran sentit jurídic, estrany a d’altres legislacions contemporànies. Era basada en lleis i costums rurals, inspirada en la Carta de logu de Marià IV i influïda per les lleis romanes. Propugnà l’administració de la justícia per part de l’estat, tot prohibint la venjança o l’acord privat; establí penes generalment pecuniàries i limità les corporals als casos d’incompliment d’aquelles; la pena de mort era reservada a casos molt greus, i la presó no era considerada pena, sinó mesura preventiva. La Carta de logu promulgada per Elionor fou confirmada per Alfons IV el 1421 i regí Sardenya fins a l’establiment del codi savoià el 1827.