i teixit cartilaginós | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

teixit cartilaginós

substantiu masculím
Biologia i ecologia
histologia histol
Varietat de teixit de sosteniment modelat, anomenat també cartílag.

És d’origen mesodèrmic i es caracteritza pel fet d’ésser resistent, elàstic i deformable. És constituït per condròcits (cèl·lules cartilaginoses) i per una substància intercel·lular, a través de la qual s’efectua el transport de substàncies. És desproveït de vasos sanguinis, la qual cosa implica una escassa activitat metabòlica. Hi ha tres varietats de teixit cartilaginós: el cartílag hialí, el fibrocartílag i el cartílag elàstic. La varietat anomenada cartílag hialí, en l’home, forma una gran part de l’esquelet embrionari, el revestiment de les superfícies articulars de l’adult, els cartílags costals i la major part dels elements que formen l’esquelet de les vies respiratòries. És una substància homogènia, vítria, d’aspecte lletós i de color blavenc; apareix a la quarta setmana de vida embrionària i es desenvolupa a expenses dels blastemes mesenquimàtics; la zona externa del blastema, que envolta el cartílag jove, es transforma en pericondri, que és una capa de teixit conjuntiu que continua envoltant el cartílag i que n'és la base del creixement aposicional. Els condròcits es diposen aïllats o reunits en grups, tenen forma ovoide o de casquet i s’allotgen en unes cavitats anomenades condroplasts. Els condròcits tenen un embolcall que pertany a la substància intercel·lular, i el conjunt constitueix esferoides cartilaginosos o condrones. La substància intercel·lular és formada per fibres col·làgenes i un cement amorf. Les condrones formen grups seriats de columnes, que en conjunt segueixen una direcció perpendicular al pericondri. Aquest teixit és constituït per àcid condroïtinasulfúric (42%), substància col·làgena (41,3%), albúmina insoluble en aigua (7%) i elements minerals (9,7%). Els moviments de flexió i d’extensió del teixit el sotmeten a forces de pressió i de tracció. La seva defectuosa nutrició i oxigenació condueix fàcilment a les modificacions senils, amb la destrucció dels condròcits i alliberament d’inclusions greixoses. Quan es fractura, es produeix una neoformació de teixit cartilaginós, del tipus de fibrocartílag, a expenses del pericondri; després s’efectua la diferenciació fins a restar constituït el cartílag hialí. La varietat anomenada fibrocartílag forma els discs intervertebrals, la símfisi púbica i algunes parts dels labres articulars i dels meniscs. És una forma de transició entre el teixit tendinós i el cartílag hialí. La varietat anomenada cartílag elàstic forma l’orella externa, la trompa d’Eustaqui, l’epiglotis, els petits cartílags de la laringe i els cartílags més petits dels bronquis; té una morfologia igual a la del cartílag hialí, però, a més, conté fibres elàstiques, de color groguenc, que li confereixen una gran elasticitat.

Col·laboració: 
JBB
Llegir més...