castanyoles

castanyes, castanyetes, esclafidors
f
pl
Música

castanyola

© Fototeca.cat

Instrument idiòfon que hom fa sonar fent entrexocar dues peces de fusta dura o vori tallades en forma de castanya, la part superior i més estreta de les quals, l’orella, té dos forats per on passa el cordó que les lliga.

Hom les toca generalment dins el palmell de la mà, subjectades pel cordó al dit polze, fent-les petar amb els altres dits l’una contra l’altra. Un altre tipus més gros és sovint proveït de mànec. Similars als antics cròtals, es difongueren al món romà, especialment a la Bètica, i han perdurat sobretot en el folklore andalús. Als Països Catalans són utilitzades en l’acompanyament de molts balls al País Valencià (especialment la jota), a Mallorca (bolero) i també al Principat (l’antic ball de les castanyoles de Manlleu); a Eivissa, on hom utilitza castanyoles grosses, acompanyen el ball pagès i també les caramelles. Diferents tipus han estat incorporats modernament a l’orquestra. Són anomenades també castanyes, castanyetes i esclafidors.