Hom les toca generalment dins el palmell de la mà, subjectades pel cordó al dit polze, fent-les petar amb els altres dits l’una contra l’altra. Un altre tipus més gros és sovint proveït de mànec. Similars als antics cròtals, es difongueren al món romà, especialment a la Bètica, i han perdurat sobretot en el folklore andalús. Als Països Catalans són utilitzades en l’acompanyament de molts balls al País Valencià (especialment la jota), a Mallorca (bolero) i també al Principat (l’antic ball de les castanyoles
de Manlleu); a Eivissa, on hom utilitza castanyoles grosses, acompanyen el ball pagès i també les caramelles. Diferents tipus han estat incorporats modernament a l’orquestra. Són anomenades també castanyes, castanyetes
i esclafidors.
f
pl
Música