castedat

f
Filosofia

Virtut que ordena la conducta sexual.

En el matrimoni comporta la configuració de la sexualitat segons una integració plena i personal del subjecte envers l’altre cònjuge. Fora del matrimoni significa la renúncia conscient a l’acte sexual i a aquelles accions que s’hi orienten intrínsecament. Les diverses religions i cultures han motivat diferents valoracions i pràctiques d’aquest hàbit moral; la castedat fou ja en el món antic un valor social i religiós. Però fou en el cristianisme on cristal·litzà amb força i arribà a ésser objecte de vot per motius religiosos (exemple de Jesús, dedicació apostòlica, contemplació, etc). En la teologia actual, hom tendeix a considerar-la compresa dins una dinàmica de relació intersubjectiva i com a expressió de la necessitat de no reduir el cos a simple objecte i la sexualitat a un afer individual.