i castell termenat | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

castell termenat

substantiu masculím
Història
història hist
Circumscripció territorial centrada en un castell, assenyalada amb els corresponents mollons, en la qual el titular exercia una determinada jurisdicció; als Països Catalans equivalia a baronia .

Aquest terme o àrea rebia també, per extensió, el nom de castell i comprenia un determinat nombre de parròquies o nuclis poblats (podia incloure, també, com a districte especial, una construcció militar inferior, la domus, turris o quadra ). Aquesta era la situació de la majoria dels castells importants del Principat de Catalunya i del País Valencià durant l’època medieval i encara als segles posteriors, originada, generalment, per la marxa de la reconquesta i el repoblament dels territoris i de la dinàmica de l’organització senyorial i feudal. El senyor o castlà tenia jurisdicció, almenys en l’esfera civil i en el nivell menor de la criminal, sobre totes les persones residents a l’àmbit del seu terme,amb independència de llur condició personal i real, a les quals podia exigir un conjunt de drets en ordre a la pròpia conservació, manteniment i defensa del castell. Aquests drets, al·ludits ja en els Usatges com a totalment imprescriptibles pel pas del temps, i esmentats a les Commemoracions de Pere Albert , foren determinats casuísticament pels juristes de la baixa edat mitjana. El principal era l’obligació dels habitants del terme de treballar en la construcció i la reparació del castell (especialment refecció de murs i de valls), de prestar el servei de vigilància ( bada o guaita ), de sortir armats al toc de corn en avís de perill per als estadants de la contrada, i de seguir en host i cavalcada , a les ordres del senyor, en temps de guerra. El senyor, al seu torn, era obligat a defensar la gent del terme, que trobaven en el castell el seu refugi natural en moments de perill i s’hi acollia amb els seus béns més importants.Aquests drets subsistiren, bé que adaptats a les noves circumstàncies, durant els segles de l’edat moderna i desaparegueren amb l’extinció de les senyories el 1813.

Col·laboració: 
JMFR
Llegir més...