cel·la electroquímica

f
Química

Dispositiu en el qual hom aconsegueix que s’efectuï una reacció química gràcies al forniment d’energia elèctrica (en el qual cas hom l’anomena cel·la electrolítica, i l’operació en conjunt rep el nom d’electròlisi) o en el qual, inversament, es produeix energia elèctrica a partir de l’energia alliberada per una reacció química que hi té lloc espontàniament (i és anomenat aleshores pila o cèl·lula voltaica).

Consisteix en un recipient que conté un o més electròlits units per ponts salins conductors o per parets poroses, amb dos elèctrodes immergits dins el líquid i connectats entre ells a través d’un circuit exterior. En la cel·la té lloc, en tot cas, una reacció global d’oxidoreducció; a l'ànode té lloc la semireacció d’oxidació, i al càtode, la de reducció. Quan la cel·la funciona com a recinte d’una electròlisi, hom aplica una diferència de potencial als elèctrodes, amb la polaritat positiva a l’ànode i la negativa al càtode, per tal de proporcionar a aquest elèctrode els electrons necessaris per a efectuar la reducció i per tal de provocar en l’ànode l’oxidació en extreure'n electrons. Quan funciona com a pila, la reacció d’oxidació dóna electrons a l’ànode, que adquireix un potencial negatiu respecte al del càtode, en el qual la reacció de reducció consumeix electrons i el fa positiu. Els medis iònics emprats com a electròlit en les cel·les electroquímiques són molt variats: solucions aquoses, sals foses, solucions en solvents orgànics.