i moció de censura | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

moció de censura

substantiu femeníf
Política
ciències polítiques polít
Proposició presentada i votada en una assemblea legislativa amb l’objectiu de reprovar l’acció del govern i que, en cas de ser aprovada, en comporta en la majoria dels casos la dimissió i la substitució per un d’alternatiu.

Si la moció ateny la majoria dels vots, el govern en qüestió pot presentar la dimissió o bé dissoldre l’assemblea per tal que els electors arbitrin el conflicte que l’oposa al poder legislatiu. És el procediment invers a la qüestió de confiança. La moció de censura és una de les peces fonamentals del sistema parlamentari, i hom la regula de diverses formes, segons les constitucions. A la Gran Bretanya, perquè la moció de censura reïxi només cal una majoria simple. Contràriament, la constitució de la V República Francesa imposa moltes més traves, la més important de les quals és que els diputats que s’abstenen es consideren favorables al govern. A la RFA, el Bundestag no pot emetre una moció de censura contra el canceller a menys que n’elegeixi el successor.

La Constitució espanyola del 1978, els estatuts d’autonomia de les Illes Balears i del País Valencià i l’Estatut Interior de Catalunya estableixen també la denominada moció de censura constructiva, que ha d’incloure la proposta d’un candidat a la presidència del govern. Els requisits que aquest ha de complir (nacionalitat espanyola, majoria d’edat, tenir drets de sufragi actiu i passiu i no estar inhabilitat per als càrrecs públics per sentència judicial ferma) no inclouen ser diputat. En aquest període s’han presentat tres mocions de censura a l’Estat espanyol: la primera fou l’any 1980 i la presentà el PSOE contra Adolfo Suárez i el seu govern, amb el líder socialista Felipe González com a candidat alternatiu, i no prosperà. La segona, que també fou derrotada, la presentà el 1987 Alianza Popular encapçalada per Antonio Hernández Mancha (que no era diputat) contra el govern de Felipe González. La tercera la protagonitzaren Podemos i el seu líder Pablo Iglesias contra el govern del Partido Popular presidit per Mariano Rajoy, i tampoc prosperà (2017). La quarta, impulsada pel líder socialista Pedro Sánchez (sense escó al Congrés) el juny del 2018 fou la primera que tingué èxit i provocà la caiguda del govern de Mariano Rajoy.

Col·laboració: 
LlF / R
Data de revisió: 
2018-06-01
Llegir més...