Al cicle de quatre temps , hom hi distingeix les fases següents: admissió, compressió, explosió i escapament. Teòricament, l' admissió comença en obrir-se la vàlvula d’admissió amb el pistó al PMS (punt mort superior) i s’acaba al PMI (punt mort inferior). En aquest punt comença la compressió de la mescla, i amb la vàlvula d’admissió tancada el pistó puja fins al PMS. Llavors té lloc l' explosió , i els gasos s’expandeixen empenyent el pistó cap al PMI; tot seguit s’obre la vàlvula d' escapament , i el pistó, aprofitant l’impuls, puja cap al PMS expulsant fora del cilindre els gasos cremats. A la pràctica, però, les vàlvules no es tanquen ni s’obren als punts morts, sinó que hom aplica un avanç en l’obertura i un retard en el tancament a fi d’obtenir un rendiment màxim. Al cicle de dos temps les dues fases són admissió-compressió i explosió-escapament; la primera té lloc durant la cursa de retorn, i la segona, durant la de treball. De tota manera, l’admissió comença abans de l’acabament de la cursa de treball, i l’escapament continua durant el començament de la de retorn, de manera que l’admissió i l’escapament coincideixen durant una part del cicle, fenomen anomenat escombratge , d’una gran importància en aquests motors. Durant la compressió, el pistó, en la seva cursa ascendent, destapa l’espirall d’admissió i aspira gasos frescs dins el càrter; durant l’expansió, el pistó, en la seva cursa descendent, destapa l’espirall d’expulsió, per on surten els gasos cremats, mentre que empeny els gasos continguts al càrter i els mena dins el cilindre a través de l’espirall d’admissió, tot ajudant a expulsar la resta de gasos cremats.
m
Tecnologia