circumstància

f
Dret penal

Motiu que, en concórrer en un fet delictiu, anul·la o modifica el grau de responsabilitat original i, inherentment, la penalitat.

Segons el codi penal espanyol són circumstàncies eximents de la responsabilitat el fet que l’agent sigui pertorbat mental, que pel fet de patir alteració en la percepció des del naixement o des de la infantesa tingui alterada greument la consciència de la realitat, que hagi obrat en legítima defensa o en estat de necessitat, per cas fortuït, per força irresistible o insuperable, o que estímuls molt poderosos hagin produït arravatament, obcecació o un altre estat passional semblant en el moment de l’actuació. Són circumstàncies atenuants les mateixes circumstàncies eximents quan són incompletes, l’embriaguesa no habitual, preterintencionalitat, ésser adolescent, estar sota influència d’obcecació, provocació o amenaça, obrar en vindicació d’una ofensa greu o per causes morals o altruistes, i el penediment espontani. Són circumstàncies agreujants ésser reincident, delinquir amb premeditació, traïdoria o rabeig, mitjançant grans estralls (inundació, incendi, explosió, etc), astúcies o disfressa, valent-se d’abús, de superioritat o de confiança, del propi caràcter públic o de l’ajut de gent armada, a través de mitjans que facilitin la publicitat (impremta, radiodifusió, etc), en moments de calamitats o desgràcies, en lloc despoblat o en quadrilla, ofenent l’autoritat, amb menyspreu de l’ofès o en lloc sagrat. Hi ha també circumstàncies mixtes , que tenen origen en el grau de parentiu entre l’agreujat i l’ofensor, i que augmenten la responsabilitat en els delictes contra les persones i l’atenuen o anul·len en els delictes contra la propietat.