És formada per onze músics que toquen els instruments següents: el flabiol i el tamborí, tocats pel mateix instrumentista, dos tibles en fa, dues tenores en si, dos cornetins o trompetes en si, dos fiscorns, un trombó i un contrabaix. El binomi flabiol-tamborí, base de la cobla, es dóna a tot Europa des de molt antic. Al segle XIV hom troba cobles de joglars formades per tres o quatre músics. La cobla catalana, a semblança del conjunt instrumental de vent que acompanyava la dansa alta europea del segle XV, té un instrument del registre tenor que ocupa la part central. Pep Ventura (1818-75), anomenat Pep de la Tenora, transformà i estabilitzà la cobla en les seves característiques essencials. Ventura incorporà el contrabaix i donà a la tenora el seu paper predominant. Els instruments es modernitzaren i la cobla oferí als compositors un camp ric de possibilitats sonores. Escriviren composicions per a una cobla o per a més d’una, a vegades amb intervenció de cor, Pep Ventura, Enric Morera, Josep Serra, Juli Garreta, Francesc Pujol, Joan Manén, Antoni Català, Eduard Toldrà, Joaquim Serra, etc. Aquest últim és autor d’un Tractat d’instrumentació per a cobla. Les cobles més conegudes són la de Miquel Gich, que actuà al Liceu el 1854, la Principal de la Bisbal (1888), que actuà a Brussel·les el 1933, la Principal de Peralada (1892), la Cobla Barcelona (1922), que actuà per Europa l’any 1937 i que, juntament amb la Principal de la Bisbal, fou nomenada, durant el període republicà, cobla oficial de la Generalitat; aquest títol fou donat de nou, el 1980, a la cobla la Principal de la Bisbal.
f
Música
Cobla La Principal de la Bisbal
© Fototeca.cat