Un religiós prevere, amb el títol de prior, regia la capella o església adjunta, però sovint una comanda comprenia diversos priorats radicats en les esglésies o els castells més importants. Als s. XIV i XV hom anomenava impròpiament abadia o abadiat algunes de les més importants esglésies de l’orde. Quan les comandes eren molt extenses, o comprenien terres molt separades, com al Principat les de Palau-Barcelona-Osona, de Masdéu, o de Puig-reig-Cerdanya, eren estructurades en distintes batllies amb una finalitat estrictament econòmica. Al Rosselló les comandes foren suprimides arran de la Revolució Francesa. A la resta dels Països Catalans, l’organització dels ordes militars en comandes subsistí teòricament, com a tot l’estat, fins als decrets reials del 1847 i el 1848, al concordat del 1851 i a la llei del 1855, quan els béns dels hospitalers foren declarats en estat de venda, si bé havia decaigut plenament al llarg dels s. XVII i XVIII; al principi del s. XIX la majoria de comandes no tenien comanador.
f
Història