i comarca | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

comarca

substantiu femeníf
Dret
Les comarques dels Països Catalans
© fototeca.cat
dret administratiu dr adm
A Catalunya, entitat local de caràcter territorial formada per una agrupació de municipis. El govern i l’administració de la comarca corresponen al consell comarcal, els òrgans del qual són el ple, el president i la comissió especial de comptes, a més del gerent.

La seu del consell és al municipi que té la capitalitat de la comarca. Atès que es tracta d’una entitat local de segon grau, el consell comarcal és elegit per sufragi indirecte a través dels regidors dels ajuntaments dels municipis agrupats. El nombre de representants del consell comarcal oscil·la entre 19 i 39 segons els residents a la comarca. El territori de Catalunya (províncies de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona) fou dividit en comarques l’any 1936 per un decret del govern de la Generalitat de Catalunya, seguint el projecte presentat per la ponència per a l’estudi de la Divisió Territorial de Catalunya, creada el 1931. Aquesta demarcació administrativa tingué vigència fins el 1939, que fou suprimida pel franquisme. Diversos estudis realitzats entre els anys 1960 i 1970 al País Valencià, a les Balears i al territori català administrativament francès i aragonès completaren la divisió del territori català en comarques.

Restablerta la Generalitat de Catalunya (1977), aquesta institució adoptà, l’any 1987, la divisió territorial de la Generalitat republicana, si bé conferí a la comarca el caràcter d’ens local, a diferència de la divisió del 1936, en què era tractada com una simple divisió administrativa. Posteriorment el mapa comarcal es modificà per tal de crear (1988) tres comarques noves i de modificar (1990) les demarcacions d’algunes altres. També el 1988 la Generalitat de Catalunya creà els consells comarcals, ens constituït per un cert nombre de regidors (que varia segons la població de la comarca) dels municipis que integren cada comarca. Els consells comarcals tenen competències sobre urbanisme, sanitat, serveis socials, cultura, ensenyament, esport i medi ambient i poden presentar proposicions de llei al Parlament català.

Llegir més...