La relació de compressió és la que hi ha entre la baixa pressió a l’entrada i l’alta pressió a la sortida del compressor. Si la relació de compressió és elevada, hi ha economia de la potència necessària efectuant el procés en dues o més etapes amb refredament intermedi, és a dir, comprimint el fluid a una pressió inferior a la final i refredant-lo a continuació, abans de començar un nou procés de compressió que el portarà a una pressió més gran, i així successivament fins a aconseguir la pressió final desitjada. La compressió per etapes es fa per obtenir altes pressions, emprant o no el refredament només per raons econòmiques.
Segons la forma en què produeixen l’elevació de pressió, els compressors són classificats en volumètrics, en els quals l’augment de pressió és aconseguit a base de tancar en un espai limitat successius volums del fluid, i dinàmics, en els quals és comunicada energia cinètica al fluid i transformada en energia de pressió en el mateix compressor mitjançant dispositius adequats. Els compressors volumètrics són molt apropiats per a aconseguir elevades relacions de compressió amb petits cabals. Els compressors dinàmics convenen per a grans cabals amb petites elevacions de pressió. Els compressors volumètrics es classifiquen en alternatius i rotatius. Aquests darrers poden ésser d’engranatges, de paletes, de lòbuls, d’anell líquid, de cargol, etc. Els compressors alternatius són constituïts per un pistó o per més d’un que es mouen alternativament al llarg de cilindres tancats per un extrem i proveïts de vàlvules d’admissió i de descàrrega. La vàlvula d’admissió comunica amb la part de baixa pressió, mentre que la de descàrrega ho fa amb la d’alta pressió. L’obertura de les vàlvules s’esdevé en diferents moments del cicle de treball. Per dissipar la calor produïda en la compressió, els cilindres són refredats per aire o aigua. El nombre de cilindres que depèn de la capacitat del compressor és variable i pot arribar a ésser fins de 16 o més. Hom aconsegueix el moviment alternatiu transformant un moviment rotatiu mitjançant un sistema de biela-manovella. La velocitat de rotació dels compressors alternatius pot arribar fins a les 3.000 rpm. La relació de compressió practicada per etapa és de 10 o 12. Els compressors alternatius són els més estesos, tant per a la compressió de l’aire com per a la de fluids per aplicacions frigorífiques o químiques. Els compressors rotatius de paletes són constituïts per un motor proveït de paletes mòbils en sentit radial, que gira excèntricament a l’interior d’un cilindre, i les paletes mòbils sempre estan en contacte amb l’interior d’aquest. En girar, l’espai entre cada dues paletes varia a cada revolució des d’un volum màxim fins a un valor quasi nul, i produeix, així, la compressió del fluid. Aquest tipus de compressor no té vàlvules i pot treballar a velocitats més altes que l’alternatiu. El pes per unitat de potència és molt petit i, puix que el seu funcionament és molt silenciós, hom el fa servir molt en aplicacions frigorífiques de petita potència. Els compressors d’anell líquid són semblants als de paletes, quant al procés general de compressió, però se'n diferencien en el fet que el rotor té paletes fixes i el cilindre és parcialment ple d’aigua que, en girar el rotor, és centrifugada i forma un anell d’aigua que fa la doble funció de tancament i de cambra de compressió.
compressor de cargol
Els compressors de cargol consten de dos rotors helicoidals, amb hèlixs de sentits contraris, que engalzen entre ells i s’ajusten a la part interior de la carcassa, delimitant un recinte només obert a l’exterior a través de les obertures d’alta i baixa pressió; en fer girar un rotor, aquest impulsa l’altre amb el seu moviment, empenyent alhora el fluid cap a l’obertura d’alta pressió. Treballen amb petits cabals, però poden arribar a assolir relacions de compressió fins a 22. Els compressors dinàmics són sempre rotatius i es classifiquen en centrífugs i axials.
compressor centrífug de dues etapes
Els compressors centrífugs són constituïts per un o més rodets semblants als de les bombes centrífuges, a la sortida dels quals hi ha un difusor encarregat de la transformació de l’energia cinètica cedida al fluid en energia de pressió. El nombre d’etapes sense refrigeració sol ésser de 5 a 7. La relació de compressió d’aquest tipus de compressor sol ésser superior a 10. El cabal pot arribar fins a 4 000 m3/min. En els compressors axials el fluix del fluid segueix la direcció de l’eix d’accionament del rodet o rodets, que són del tipus dels ventiladors axials. L’existència d’un difusor de forma adequada transforma l’energia cinètica en pressió. Els compressors axials tenen sempre diverses etapes amb difusors intermedis. El nombre d’etapes pot ésser superior a 10 i la relació de compressió arriba fins a 27. Aquests valors extrems es refereixen als compressors emprats en els moderns motors de reacció el cabal dels quals pot arribar fins a 35 000 m3 per minut.