i concert | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

concert

substantiu masculím
Música
Concert
© C.I.C. Moià
música mús
Audició pública o privada d’obres musicals.

Hom en troba els precedents remots en les representacions musicals dels grecs i dels romans i en les representacions dramàtiques medievals. Els primers concerts, precursors dels concerts actuals, s’originaren en les acadèmies italianes i en l’activitat dels Collegia musica (Bohèmia, 1610; Suïssa, 1613; Alemanya, 1660; Suècia, 1720; EUA, 1748) i de les capelles de música que crearen festes o vetllades musicals de vespre, com els Abendmusik de Lübeck a partir del 1641. A Anglaterra, les cases senyorials obriren llurs salons al públic, mitjançant l’abonament d’una entrada, en els anomenats consorts . Els més importants foren els fundats per J.Banister l’any 1672. A França l’Académie de Poésie de Baïf organitzà concerts que foren celebrats juntament amb els de la cort i els dels salons aristocràtics. Foren notables també els Concerts spirituels organitzats per Philidor. El concert tingué una vida regular a partir del s. XVIII a nombrosos països occidentals i experimentà un gran desenvolupament a l’època industrial. Aparegué una nova professió: l’organitzador de concerts. El concert públic modern s’inicià a Barcelona a la darreria del s. XVIII: el 1797 se celebrà una tanda de concerts de quaresma al Teatre de la Santa Creu. Posteriorment hom en féu a Llotja (1844) i al Liceu (1847). Les principals associacions promotores foren la Societat Filharmònica (1844-57), on Liszt celebrà un concert el 1845, la Societat de Concerts Clàssics (1866), dirigida per Joan Casamitjana i Alsina, i la Societat Barcelonina de Quartets (1872), fundada per Claudi Martínez i Imbert i pels germans Josep i Cosme Ribera. El 1880 hom fundà, sota la direcció de Jesús Monasterio, la Societat de Concerts, amb professors de l’orquestra del Liceu, que donà a conèixer obres simfòniques de Beethoven, Weber, Schubert, etc. E1 1881 es crearen els Concerts del Líric, iniciats per Joan Baptista Pujol amb la col·laboració de Bonaventura Frigola. Entre els directors figuraren Massenet i Saint-Saëns. Antoni Nicolau fundà els Concerts Nicolau (1886-97), que se celebraren al Liceu. Unes altres institucions importants de la fi del s. XIX foren l’Associació Musical Catalana (1888-1908), que desenvolupà el gust per la música simfònica, la Societat Catalana de Concerts (1892-97), amb la direcció artística d’Antoni Nicolau, i la Societat Filharmònica de Barcelona (1897-1907), centrada en M.Crickboom. Al principi del s. XX es multiplicaren les societats organitzadores de concerts (Associació de Música de Cambra, 1903-36; Societat de Concerts Catalònia, del 1904; Associació d’Amics de la Música, Associació Obrera de Concerts, del 1926; Associació de Cultura Musical, del 1931, etc). A la postguerra organitzaren concerts públics el Club 49, Tardes Musicals, Patronat Pro Música, Gran Teatre del Liceu, Fòrum Musical, Euroconcert i Joventuts Musicals, que promogué cicles de concerts escolars i el Festival Internacional de Música de Barcelona. Al País Valencià hom celebrà concerts des del s. XVIII, esdevinguts públics a mitjan s. XIX. El 1855 el Centre Filharmònic organitzà concerts de piano al Saló Gómez de la plaça de Sant Esteve de València. Salvador Giner (1832-1911) féu concerts, especialment de música de cambra, en la Societat Econòmica d’Amics del País. Cap al 1880, Josep Valls fundà la Societat Artisticomusical, més tard Societat de Concerts. La Societat Filharmònica Valenciana organitzà concerts a partir del 1912. L’ajuntament de València celebrà concerts amb la banda municipal i amb l’orquestra. Des del 1964, la Caixa d’Estalvis de València promogué concerts, com també ho féu l’Associació Valenciana d’Amics de l’Òpera (1970-80). A Mallorca, al s. XVIII, foren freqüents els concerts de música de cambra celebrats a les cases aristocràtiques de Palma. Del 1828 al 1835, Joan Aulí organitzà concerts, amb un públic molt reduït, al convent de Sant Domènec. Cap al 1850 el Casino Balear i, més tard, el Cercle Mallorquí celebraven concerts vocals i instrumentals. El 1896, Antoni Noguera volgué renovar l’ambient musical amb el Saló Beethoven. El 1904 fou fundada la Societat de Concerts i, més tard, la Societat Filharmònica, que es fusionà el 1924 amb l’Associació de Cultura Musical. Es destacà, a partir del 1926, l’Associació Bach per a la música antiga i contemporània, fundada per Joan Maria Thomàs, impulsor, també, del Comitè pro Chopin, que organitzà els grans Festivals Chopin a Palma i a Valldemossa (1931-36). El 1947 sorgí del Cercle de Belles Arts l’Orquestra Simfònica de Mallorca. Des del 1956 les Joventuts Musicals han dut a terme una notable tasca de divulgació, també a Menorca, i el 1969 fou fundat l’Auditòrium. Des dels anys vuitanta i noranta els concerts han proliferat gràcies a l’impuls rebut des d’institucions públiques (estat, governs autònoms, ajuntaments) i privades (fundacions, entitats financeres, etc), que han fet possible la creació i la pervivència de cors i orquestres, la construcció d’edificis destinats a sales de concert, els cicles de concerts, etc.

Col·laboració: 
MAV / JoCl / FMM
Llegir més...