La congelació és afavorida per causes de tipus ambiental (neu, vent, humitat, etc) o orgànic (etilisme agut, desnutrició, xoc, etc). L’acció del fred intens pot donar lloc a lesions locals poc o molt extenses o bé a un quadre d’hipotèrmia, anomenat síndrome general de congelació . Les lesions locals provocades pel fred poden ésser classificades en congelacions de primer, de segon i de tercer grau. La congelació de primer grau es manifesta per una vasoconstricció amb pal·lidesa cutània i sense dolor, seguida d’una vasodilatació amb pruïja. La congelació de segon grau es caracteritza per l’aparició de flictenes a conseqüència de l’exsudació plasmàtica i edemes. La congelació de tercer grau es manifesta per l’aparició d’una grangrena a conseqüència d’una paràlisi vascular persistent i d’una estasi sanguínia. La síndrome general de congelació es caracteritza per adinàmia, somnolència, bradicàrdia, estupor, etc, i pot arribar a provocar la mort del malalt.
f
Patologia humana