Reunia els diferents imposts indirectes damunt articles de primera necessitat i comestibles (sabó, vi, oli, carn fresca, embotits, etc.). Era percebut en la forma del tradicional dret de portes en introduir les mercaderies en les poblacions; el seu valor augmentava en les poblacions de major nombre d’habitants. Fou molt impopular per l’alça de preus que provocà. Suprimit en aparença per l’alçament progressista del 1854, fou percebut en gran part pel govern per mitjà d’altres conductes, fet que el 1856 produí revoltes populars per tot l’Estat espanyol (Motí dels Consums). Novament abolit el 1868 per les juntes provincials, fou restablert el 1870. El 1878 hi hagué a Manresa un avalot que fou arbitràriament reprimit, fet que produí diversos morts. Subsistí, repetidament modificat, fins a mitjan segle XX, malgrat alguns intents d’abolició (com el del govern Canalejas el 1911).
m
Història del dret