Es poden contreure mitjançant excitacions mecàniques, tèrmiques, químiques i elèctriques, però en condicions fisiològiques normals el múscul és excitat exclusivament per l’impuls nerviós. Hi ha una contracció isomètrica, quan el múscul ha de vèncer una resistència tan gran que no li permet d’escurçar-se, i una contracció isotònica, quan el múscul pot escurçar-se i produir un treball. El múscul estriat en repòs rep normalment estímuls nerviosos que el mantenen en un cert grau de contracció, o to muscular. Gràcies al trifosfat d’adenosina (ATP), que actua sobre l’actomiosina de les fibres musculars, i al glucogen muscular, l’energia química es transforma en energia mecànica. La contracció muscular es dóna en condicions aeròbies i també anaeròbies; en aquest darrer cas el glucogen es desdobla, amb formació d’àcid pirúvic i àcid làctic.
f
Biologia
contracció muscular Estructura d’un múscul estriat: A, visió tridimensional d’una porció de múscul; B, tall transversal d’un feix o fascicle muscular; C, tall longitudinal d’un tendó muscular; D, visió tridimensional d’una miofibril·la, un dels filaments que constitueixen les fibres musculars; E, visió detallada d’un sarcòmer, unitat funcional muscular; F, filament d’actina; G, filament de miosina. Elements musculars: 1, fibra muscular; 2, endomisi; 3, perimisi; 4, epimisi; 5, vasos sanguinis; 6, miofibril·la; 7, banda A; 8, banda I; 9, disc Z
© Fototeca.cat