teoria orpuscular

f
Física

Teoria que explica la natura de la llum, suposant-la formada per corpuscles.

El primer enunciat científic fou formulat per Newton, influït per l’antiga teoria de Demòcrit, segons la qual les fonts lluminoses i els objectes visibles emeten corrents de partícules. Newton afirmà que una font lluminosa emet corpuscles materials, elàstics i sotmesos a les lleis generals de la mecànica. Aquesta teoria permet d’explicar molt bé la propagació rectilínia de la llum, com també els fenòmens de reflexió i refracció. A la teoria corpuscular hom oposà la teoria ondulatòria de Huygens, segons la qual la llum és produïda per la propagació d’ones a través de l’èter; tanmateix, a causa del prestigi de Newton, no fou acceptada fins que les experiències de difracció i interferència l’evidenciaren. En un sentit limitat, la teoria quàntica és una lleugera reminiscència de la hipòtesi corpuscular.