La majoria són de quatre versos heptasíl·labs, que rimen a b b a, a b a b, o a b c b; algunes són de cinc o més versos i no manquen les compostes en vers pentasíl·lab. Dels tipus mètrics més corrents, hom en té exemples esporàdics al segle XV, i al segle XVI n’hi ha ja petites col·leccions de to més o menys tradicional al Principat i a Mallorca. Els segles XVIII i XIX foren èpoques d’una gran fecunditat, sobretot a Mallorca, on actualment es conserven per tradició oral unes vint mil corrandes (gloses), difícils de datar i sovint reelaborades diverses vegades; la majoria són autòctones, però també n’hi ha que tenen paral·lels a la resta dels Països Catalans i de relacionades amb les coplas castellanes.
f
Folklore