disjunció

f

Lògica

Dit de la connectiva binària que en la notació de la lògica simbòlica hom representa amb el signe v .

Hom l’anomena també disjunció inclusiva per a distingir-la de la disjunció exclusiva, simbolitzada per ↮. En el llenguatge corrent, hom acostuma a utilitzar la preposició “o” indistintament per a referir-se a una o a l’altra, bé que l’expressió “o bé... o bé..." designa la segona amb més propietat. En la lògica clàssica, les proposicions disjuntives constitueixen una classe de les proposicions formalment hipotètiques, i hom en parla també com de judicis disjuntius.