Generalment la distorsió modifica la forma d’ona; en electrònica i electroacústica s’esdevé molt sovint i segons els efectes produïts rep diversos noms: distorsió d’amplitud, distorsió harmònica, distorsió de cruïlla, etc. Hom parla de distorsió d’amplitud quan els diferents components de freqüència del senyal són amplificats o atenuats de forma desigual. La distorsió harmònica es produeix quan en amplificar un senyal s’hi afegeixen harmònics d’ordre superior; la qualitat d’un amplificador d’alta fidelitat depèn de la distorsió harmònica total, que és el tant per cent que representa el voltatge degut als harmònics espuris respecte al d’un senyal pur: generalment és inferior al 0,1%. La distorsió de cruïlla es produeix en aquells amplificadors d’àudio en què cada semicicle del senyal és tractat per separat en l’etapa de sortida, cosa que permet un guany elevat i menys dissipació de calor, però que presenta l’inconvenient d’afegir distorsió a les zones de transició, és a dir, al voltant del zero (cruïlla).
f
Física
Tecnologia