En la formació de l’orina intervenen tres processos: la filtració glomerular, la reabsorció tubular i la secreció tubular. En l’adult, la filtració glomerular és de 130 cm3 de plasma per minut, és a dir, de 180 litres al dia. El pas a través de la membrana glomerular s’esdevé quan la pressió hidroestàtica de la sang és superior a la pressió osmòtica de les proteïnes plasmàtiques. Dels 180 litres filtrats, entre 178 i 179 litres són reabsorbits en el túbul; per tant, hom excreta diàriament d’1 a 2 litres d’orina. En el túbul proximal són reabsorbits el 87,5% de l’aigua i del clorur de sodi filtrats en el glomèrul, el 40% de la urea, totalment la glucosa i els aminoàcids, i una part dels fosfats, dels bicarbonats, del potassi, del magnesi i del calci. En el túbul distal, mitjançant les accions de l’hormona antidiürètica i de l’aldosterona, són reabsorbits el 12% restant de l’aigua i del clorur de sodi i el 10% de la urea. Hi ha nombroses substàncies secretades pels túbuls, les més importants de les quals són els cations inorgànics: l’hidrogenió, l’ió potassi i l’amoni, que contribueixen a la formació de l’orina definitiva, que serà excretada pel tub col·lector.
f
Biologia