divisió

f
Militar

Unitat militar fonamental de la maniobra tàctica constituïda per unitats de les diverses armes i serveis, que disposa de capacitat logística pròpia per a actuar de forma independent o que serveix de base per a formar altres grans unitats superiors (cos d’exèrcit i exèrcit).

Sol ésser integrada per dues o tres brigades d’infanteria, un regiment de cavalleria cuirassada, un batalló de sapadors i un altre de transmissions i unitats de serveis (transport, intendència, sanitat, etc). Els seus efectius comprenen entre uns 12 000 i 20 000 soldats. Hom pot classificar les divisions en dos grans tipus: d’una banda, la divisió d’infanteria, equipada per al combat en condicions de tota mena, en la qual tenen una gran importància els contingents d’infanteria, dotats d’equipament suplementari (ràdio, manteniment, etc). Aquesta divisió de tipus més general, en una progressiva especialització de funcions, o bé en l’adaptació a medis específics, ha donat lloc a les divisions de paracaigudistes, de muntanya i motoritzades, entre d’altres. D’altra banda, hom anomena divisió cuirassada aquella en què els tancs constitueixen el mitjà fonamental d’acció, en detriment de la infanteria. Les altres unitats són adaptades per a la cooperació amb els tancs i són dotades de vehicles i materials blindats de mobilitat semblant a la d’aquests. Un cas especial és constituït per la divisió aerotransportada, habilitada per a ésser transportada aèriament i utilitzada generalment en missions que no poden ésser acomplertes per divisions normals en certes fases de la guerra o per motius logístics. La divisió restà definida com a unitat de combat a partir de les guerres nascudes de la Revolució Francesa. Durant la guerra civil de 1936-39, el nom de divisió es consolidà en ambdós bàndols a partir de la batalla de Brunete, bé que, atesa la manca d’efectius, eren incompletes o, com en les tropes de la República, la cavalleria formava una unitat independent al marge de la divisió.