La divisió territorial adoptada distribuïa el territori de les quatre províncies del 1833 en nou regions o vegueries, dividides en comarques (38 en total), entitats geogràfiques basades en les relacions dels principals nuclis d’atracció amb llurs zones d’influència comercial, en les vies de comunicació i en les característiques fisiogràfiques. Aquesta organització satisfeia la persistent aspiració catalana d’abolir la divisió provincial del 1833.
El decret era el resultat final del treball iniciat el 1931 per la Ponència de la Divisió Territorial, creada per la Generalitat i formada per Ventura Gassol, president honorari, P. Vila, vicepresident, J. Iglésies, secretari, i A. Bergós, P. Blasi, A. Esteve, M. Galès, A. Rovira i Virgili, M. Santaló i F. Solé. La ponència, que canvià el seu nom pel de Ponència de l’Estudi de la Divisió Territorial de Catalunya, inicià els treballs sotmetent tots els municipis del Principat a una enquesta, en la qual hom els demanava que determinessin a quina comarca creien que pertanyia el seu poble, a quin indret anaven principalment a mercat i si assistien en algun altre mercat. Amb les respostes i l’anàlisi dels partits judicials vigents, la ponència reuní dades que li permeteren de redactar dos projectes diferents: un d’adaptat a una organització administrativa centralitzada, i un altre d’adequat a unes agrupacions intermèdies, en previsió de les possibles solucions que permetés l’Estatut de Catalunya, aleshores encara en discussió a les corts de la República.
Fou finalment aprovat el segon projecte (octubre del 1932) i publicat (1933) un informe de la ponència: Divisió territorial. Estudis i projectes. Nomenclàtor de municipis. Per a la confecció d’aquest nomenclàtor fou consultada la secció filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. La nova toponímia fou aprovada pel consell de la Generalitat i adoptada (decret del 13 de febrer de 1933).
La divisió, però, restà immobilitzada en aquell punt, sense que fos presentat el projecte de llei corresponent al Parlament de Catalunya, i quan finalment hom n'inicià la redacció, els fets del Sis d’Octubre paralitzaren novament la qüestió, que no fou resolta fins que, esclatada la guerra, el Consell d’Economia de la Generalitat decidí de portar-la a la pràctica, amb alguns retocs (canvi de la denominació supracomarcal de vegueries per la regional, numerades de la I a la IX; definitiva vinculació de la comarca de la Garrotxa a la regió de Girona). Poc temps després (octubre del 1936) fou publicat el mapa de la divisió, i l’any següent aparegué el llibre de divulgació. La divisió territorial de Catalunya.
El 1939 fou suprimida aquesta divisió, però subsistí entre els especialistes en estudis geogràfics sobre Catalunya com a fórmula molt més idònia que la divisió provincial i serví de base per al nou projecte de divisió territorial de Catalunya establert per l’Estatut d’Autonomia del 1987-88.