La primera notícia de l’arrendament de la seca de València per a les encunyacions d’argent és de l’any 1393, en temps del rei Joan I. A partir del 1407 consta que l’equivalència del ral era de valor d’un sou i mig, o sia divuit diners, d’on li ve el nom i mantingué llargament l’equivalència, malgrat les caigudes de pes real d’argent, que d’una talla de 68 peces per marc, sota Martí l’Humà, passà a 72, sota Alfons IV, i a 91 l’any 1554. El 1629, fou augmentada encara a 103 i, finalment, a 115 el 1693. Al s XVI hom encunyà múltiples del divuitè i, al s XVII, un divisor (el novenet, de valor de nou diners), probablement el 1610, i amb seguretat el 1624. En temps de Felip I (II de Castella) s’inicià el costum de posar-hi la data, costum que començà amb els múltiples del ral i que es generalitzà des del 1610. La marca de valor, representada per les xifres 1 — 8 (una a cada costat de l’efígie reial de cara de l’anvers), és coneguda des d’un divuitè de l’any 1620 i un altre del 1624, i a partir del 1640 és ja una constant. El tipus del divuitè, amb efígie de cara a l’anvers i armes valencianes coronades al revers, només fou variat en ocasió de les proves de rals de molinet entre el 1681 i el 1685, en els quals l’efígie reial apareix de perfil. La llei es mantingué sempre a 11 diners (92% d’argent). Els darrers divuitens foren els de l’arxiduc Carles, datats del 1706 i del 1707. [PVe/MiCr] 5 canvi a divuitens NUMIS Taxa de canvi establerta l’any 1310 a València per Jaume II de Catalunya-Aragó entre el diner d’Aragó ( jaquès) i el diner valencià, i que consistia en una equivalència de 18 diners de València per un sou o 12 diners jaquesos.
m
Numismàtica i sigil·lografia