Metge als barris obrers de Berlín i socialista, s’exilià a França el 1933, i el 1940 als EUA. En acabar la guerra tornà a Alemanya. Considerat un dels renovadors de la tècnica novel·lística alemanya, escriví drames, assaigs, novel·les i contes. Les primeres obres, de temes històrics i fenòmens col·lectius, són expressionistes: Die drei Sprünge des Wang-Lun (‘Els tres salts de Wang-Lun’, 1915), Wallenstein (1920), Berge, Meere und Giganten (‘Muntanyes, mars i gegants’, 1924) i Berlin Alexanderplatz (1929), que tracta del fenomen de les metròpolis modernes, alienadores de l’individu. A l’exili inicià una evolució ideològica que acabà amb la seva conversió al catolicisme (1945). A la segona època pertanyen Pardon wird nicht gegeben (‘No hi haurà perdó’, 1935), November 1918 (1937-42), història de l’esfondrament de l’Imperi austrohongarès, i Der unsterbliche Mensch (‘L’home immortal’, 1946).
Alfred Döblin
© Fototeca.cat
Escriptor alemany.