Hom no pot parlar d’un determinisme absolut, per tal com no es dóna gairebé mai una dependència total entre els fets físics i l’acció de l’home. Hi ha, però, una certa interconnexió. La influència dels factors físics (relleu, clima, hidrografia, sòls, mantell vegetal) té un pes no gens negligible segons les condicions tècniques, la voluntat i l’organització de cada lloc. Hom pot admetre, doncs, que el determinisme existeix més o menys en funció del grau de desenvolupament cultural i tècnic d’un grup humà concret. Els pobles molt endarrerits culturalment (com els indígenes de l’Amazones o els pigmeus de la selva africana) en sofreixen més acusadament les conseqüències. El determinisme geogràfic fou iniciat a la segona meitat del s XIX per Ratzel i arrelà fortament en tota l’escola alemanya, en contraposició al possibilisme francès encapçalat per Paul Vidal de La Blache. El determinisme passà als EUA i tingué en Semple el seu principal exponent. Actualment el debat no es troba tan radicalitzat i hom té en compte també el paper de la tècnica en la percepció del medi i dels preus, de manera que la influència dels condicionaments naturals és més subtil. Malgrat que entre els geògrafs aquest corrent s’ha desprès de molt dogmatisme, hom troba encara algunes obres que defensen relacions directes entre el medi físic i les característiques socials.
m
Geografia