Les tradicions familiars foren, sens dubte, el principi d’aquest dret. Més endavant, aquestes tradicions s’estengueren a qüestions del dret privat, i després les funcions desenvolupades per la iniciativa popular passaren a ésser realitzades pel poder polític, i aparegué la llei. Des d’aleshores, el dret consuetudinari perdé la seva antiga i extraordinària importància, tant en l’esfera privada com en la política. L’admissió actual de normes consuetudinàries demana l’existència en aquestes normes d’uns requisits determinats: ésser d’acord amb les relacions de vida i comerç, que llur naixement sigui produït pel convenciment d’una necessitat jurídica a la qual és inevitable de satisfer, no es pot oposar als bons usos morals, a la raó i al veritable sentit del dret positiu, i hi ha d’haver tolerància del legislador i notorietat pública (costum).
m
Dret