Ascendit a general el 1794, es destacà en les campanyes de la Vendée i d’Itàlia. Per ordre de Napoleó, al febrer del 1808 entrà al Principat de Catalunya al davant de l’exèrcit anomenat Cos d’Observació del Pirineu Oriental. A Barcelona ocupà per sorpresa la Ciutadella i Montjuïc; quan esclatà la revolta antifrancesa (maig del 1808) dirigí les operacions per tal de sufocar-la al Principat, però Schwartz fou derrotat al Bruc, Chabran a Tarragona, i ell mateix fracassà en l’intent d’apoderar-se de Girona. Es retirà a Barcelona, tot esperant reforços, on dugué a terme una política repressiva, especialment des que es constituí (22 d’agost) —en trencar-se les comunicacions amb la cort de Josep I— en suprema autoritat del Principat, i nomenà un nou capità general; organitzà el primer cos de policia modern a Barcelona, que actuà sense escrúpols. Malgrat l’arribada del general Saint-Cyr, superior seu, que trencà el setge que el general Vives sostenia a Barcelona (desembre del 1808), continuà governant de fet la ciutat: empresonà (abril) les autoritats locals que s’havien negat a jurar públicament Josep I i nomenà una audiència i un ajuntament amb afrancesats i dirigí el famós procés de la Ciutadella dels encartats en la Conspiració de l’Ascensió . Pel gener del 1810, a l’entrada d’Augereau a Barcelona, fou cridat a París a donar compte de les nombroses irregularitats comeses; estigué en l’ostracisme fins el 1814. S'uní a Napoleó a la tornada d’Elba i morí a Waterloo.
Philippe Guillaume Duhesme
© Fototeca.cat
Militar francès i comte de Duhesme.