En la seva forma extrema, el difusionisme pressuposa l’existència d’uns pocs centres difusors de cultura i s’oposa, per tant, a la idea del paral·lelisme cultural, que sosté que les diferents cultures haurien arribat a produir uns resultats semblants, bé que de forma independent. El difusionisme es desenvolupà a principi de segle a Europa; els seus defensors més destacats foren els anglesos G.E. Smith i W.J. Perry i els alemanys W. Schmidt i F. Graebner, i als EUA (C. Wissler). Conceptes relacionats amb el difusionisme són els d'àrea cultural i cercle cultural. Actualment hom admet l’existència de fenòmens de difusió cultural, però la majoria dels antropòlegs rebutgen el difusionisme com a teoria general de la gènesi de les cultures.
m
Antropologia