El cicle biològic es desenvolupa en dos o tres hostes distints. En general tenen només dues ventoses, una d’anterior, que dóna entrada a la boca, i una de posterior, imperforada, al mig de la cara ventral; a aquesta característica es refereix el nom de distòmids amb què també són coneguts. Atenyen de 0,5 a 10 mm de llargada. En estat adult són paràsits interns dels vertebrats, i en estat larvari, dels mol·luscs, bé que poden parasitar eventualment un tercer hoste. El cicle reproductor s’inicia típicament amb l’aparició d’una larva ciliada, el miracidi, que penetra dins l’hoste intermediari, generalment un gastròpode d’aigua dolça, en el qual, mitjançant un procés de partenogènesi, s’originen directament, o amb la interposició d’altres larves (rèdies), les cercàries o larves de forma ovalada i deprimida que tenen cua i dues ventoses. Les cercàries passen al segon hoste intermediari, que pot ésser un peix d’aigua dolça, un mol·lusc o un amfibi, en el qual més tard s’enquisten i esdevenen metacercàries, estat en què són ingerides, juntament amb l’hoste, per l’hoste definitiu, normalment un vertebrat. Les metacercàries s’adhereixen a l’aparell digestiu o als seus annexos i es transformen en adults que ponen ous. El cicle torna a començar quan els ous, que surten amb els excrements, arriben a l’aigua. Aquest és el cicle general; n'hi ha, però, uns altres de més complexos, com ara el del dístoma hepàtic. La majoria dels digenis són hermafrodites, bé que n'hi ha d’unisexuals.
m
pl
Zoologia