llei de d dilució

f
Química

Llei deduïda per W.Ostwald el 1888 en la qual defineix que, per a solucions suficientment diluïdes, els coeficients d’activitat de l’electròlit i dels ions són aproximadament la unitat i, per tant, la constant de dissociació és aproximadament α2 C/(1—α) (α essent el grau de dissociació i C la concentració total d’electròlit).