Antigament, la quaresma començava el diumenge següent; hom n'anticipà la data per obtenir els quaranta dies de penitència sense comptar-hi els diumenges corresponents. La denominació prové d’època tardana (segle X), quan fou instituïda la cerimònia de la benedicció i imposició de la cendra (obtinguda per la cremació dels llorers i palmons beneïts el diumenge de Rams de l’any anterior) com a signe penitencial. Hi hagué el costum, molt estès a Catalunya i avui perdut quasi totalment, de sortir a la tarda a fer una berenada al camp, on es feia després l'enterrament de la sardina.
m
Cristianisme