Fou una pràctica corrent, sobretot a França, des del s XI fins al XIV, i hom en coneix nombrosos exemples, tant en llatí com en llengua vulgar. A Catalunya, es conserven les epístoles de sant Esteve —text provençal, potser del s XIII, força difós a les esglésies occitanes i cantat almenys fins al s XIX a Ais de Provença— i de sant Joan Evangelista, menys aprovençalada i de caire més popular. El valor literari d’aquestes epístoles és bastant migrat; són curioses, però, com a mostra d’un ús molt antic de la llengua vulgar en la litúrgia.
f
Cristianisme