Generalment es representa mitjançant una fracció. Així, una escala 1:100 000 significa que una distància de 100 m sobre el terreny equival en el mapa a una distància d’1 mm. Es comprèn que com més gran sigui l’escala, és a dir, com més petit sigui el denominador, els accidents representats sobre el mapa hi seran indicats amb un detall més gran. En mapes i gràfics l’escala pot ésser numèrica o gràfica: la numèrica expressa la relació en forma de trencat i la gràfica la representa mitjançant una línia graduada. L’elecció d’escala és feta en funció de la utilització del mapa; els mapes escolars i turístics empren escales petites, d’1:1 000 000 i més, mentre que els de treball les necessiten molt més grans. A França, el 1802, foren establertes les bases de representació cartogràfica, escala i simbologies, i el 1817 hom decidí de fer el mapa de l’estat major, que aparegué entre el 1833 i el 1888, a escala 1:80 000; però el primer mapa topogràfic fou el geomètric de França (1744-1815) a 1:86 400 i cobertura nacional. Els mapes topogràfics actuals dels estats francès i espanyol són a 1:50 000, i els excursionistes dels Països Catalans a 1:40 000. Per a plans de ciutat i obres d’enginyeria les escales encara són més grans; el pla parcel·lari de Barcelona és a 1:500.
f
Cartografia